abaissar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'faire descendre, réduire la hauteur de'

GirRoussH 6557: «Marestun! Marestun!» fu escriade. / L'enseigne de Girart en recobrade / E la Carlon Martel mal abaissade.

GirRoussH 6583: «Marestun! Marestun!» vai escridant, / L'enseine de Girart fort essaucant, / E la Carlon Martel vai abaissant

DonPrM 1598: abais – demittat

14e s.ManConsLimS 55,23: … deroncant, restrenhen, esshamplan, abayssan o en aut levan les edificis cascus e obras am ma faytas e fazedoyras en le fluvi d'Aude

14e s.ManConsLimS 56,31: si, per aventura… alcuna causa auran ennovelada ho mudada, tolen aco del tot, abayssan, restrenhen, aitan essemplan, en aut levan…

1452Pans3 sans contexte

b. 'diminuer, réduire la quantité de, réduire l'étendue de'

AuzCassS 1886: e que sapia cals carns abaisa / graissa d'ausel e cals engraisa

LeysAm2A 1569: Dels bordos biocatz / … / D'una sillaba pren sosteny / E al may tro quatre s'empeny; / A mens pero se deu abatre / Can li principal [c.‑à‑d. bordo] son de quatre, / Car si per dever no s'abayxa, / Tantost lo seu propri nom layxa.

c. a. sa votz 'baisser la voix'

FlamG 2384: Le rossinols sa voz abaissa / e de chantar del tot si laissa

d. 'amoindrir, atténuer, réprimer'

BernMartiB 4,25: Pos a trichamen s'aillia / trichador, / trichem tug, dompnejador, / que·l trichars abaisaria / mas lo trichament…

GirBornS 23,30: Mas l'orgoil, / S'eu·l sobredeman, / Abais l'avinenz cors gentils / Ab merce…

GirBornS 64,87: Qu'el [c.‑à‑d. Dieus] aten be sos convens, / Qui que·ls an / sosmoven ni abaissan

MartiMonsJeanrJoies 28,34: L'erguelhs d'Angles es tornatz en maysansa / Per nostras gens, que tost l'an abaysat.

SermArmitSerm 14,33: Zo diz, que Nostre S. amerma e abaissa los orgols dels omes fols, e creis et alza los umils e·ls bos.

AnatMondG 47,7: Et son los liamens del bras mesclatz am los nervis per los nervis esfossar et per abayssar la gran sencebilitat dels nervis, quar los liamens son encencibles

LeysAmA 1:41,32: L'auzel cantaran per los camps, / … / Per dar als auzens alegrier / Et abayshar mant cossirier

LibMorZ 290: Soendeira venjansa escomou l'ira de toz e de paucs l'abaissa.

LibScintW 38B,24: Hom iraissos apella tensos. E cel qu'es suaus las abaissa.

LibScintW 54C,14: adonc fora abaissada li virtuz de nostre enemic, so es diables

LegAurT 327,5: Et endevenc se que Dioclesia e Maximia que ero enperayres volgro abayssar la fe de Dieu

MystRouergJT 7575: Mas entretant tu auras hun joleb / Que te abaisara la luxuria

VertDB 1b: Car melhor es abaisar l'enjuria en taisent, que soperchar en respondent.

e. 'avilir, humilier, dénigrer'

CercT 9,23: E cel que bon pretz oblida, / Sembla·m fols que autrui abais

GirBornS 66,38: Pero manhs cavaliers / Abaissa fagz vilas / E torna·l nom desobre soteiras.

GaucFaidM 71,18: Soven la vau entre·ls meillors blasman, / et en mos digz totz sos afars abais

GaucFaidM 25,74: c'ab lo fals brais / dels lauzengiers savais / – cui Dieus abais! – / se vir Amors en caire

BernVenzP 2,63: E plass' a Dieu que·l sieu jovens / vuelha hueymays / ben e patz, e totz selhs abays / que·l mouran guerra ni tensa.

GestaKarS 1292: E nom de Dieu e de la verge de Dieu e de totz los sans e las santas de paradis los qualhs m'adresso ad esxausar la santa fe crestiana et abayssar la gent pagana

VidaGuilhFigVidasBS 434,5: E s'el vezia bon home de cort venir lai on el estava, il n'era tristz e dolenz; et ades se penava de lui abaissar e de levar los arlotz

LibMorZ 60: Malastrugeza abaissa, austrugeza esleva.

LibScintW 35D,17: Qui per ergoil s'es eslevaz es abaissaz per la dreitura de deu.

LibScintW 65C,1: Meraviliosa obra ab ergoil non esleva pas, mas abaissa.

CoutBayDocBayBD 2:596,15: … que a tot seinhor et judge son necessaris aquestes vertutz… sauiesse et prudenci per que no sie decebut; item dreyturi o justici per que no sie abachat ni enclinat…

f. 'ruiner, détruire'

GirBornS 45,43: Qu'eu cre m'abais, / Qan vas leis feunei, / Q'a poder que·m sorz' o·m sordei.

PCardV 48,20: Deu prec que trachors barrei / e los degol e·ls abais, / aissi com fez los Algais

GirRoussH 2040: E cuit Girarz de gerre del tot t'abais, / E eu sie vospis se ne t'en plais!

GirRoussH 6456: Per itant en fun Carles mal abaissaz / E vencuz de bataille e encaucaz

CroisAlbMa 144,30: E poi foron lhiurat a mort e a turment / … / A·n Simon de Montfort, que·ls lhia e los pent, / E·ls destruit e·ls abaicha, que merces no lh'en prent.

SHonSRH 3356: Per la proenza d'Arlle avian tan gran dolor / Manichieu et herege, car vezien lur error / destrucha et abaysada per totz los evescatz

ÉvEnf3C 191: e cant en Egipte intrara / los dieus fag abaysara

ÉvEnf3C 249: que can Dieus en Egipte intraria, / totz los dieus [fag] abayscharia

2. v. intr.

a. 'diminuer en nombre'

GirRoussH 2479: Carles veit de s'angarde qui vait mermant, / E Girarz de la soe fort abaissant. / Andui i ont perdut, c'uns ne s'en vant.

b. 's'atténuer'

GuilhBergR2 26,34: E per so prec celliei qe·m fai languir / qe·m fassa tant que ma dolor m'abais, / dond pert maint jorn lo manjar e·l dormir

RecAuchCorrRecMéd 200,13: Item, lo suc de la dita erba colat e mesclat am farina de froment fa abaysar lebrozia, qui ne honcha tot lo cors.

RecAuchCorrRecMéd 205,31: Item, a mal de frenesi, pren las fuelhas de la ala… e fara li abaysar la malautia.

c. 'se dégrader, se ravaler'

CercT 7,4: Ir' e dolor e marrimen / Ai, car vei abaissar Joven

PRogN 5,6: qu'assatz vey que tot l'als qu'om fay / abaiss' e sordey' e dechai, / mas so qu'amors e joys soste

GirBornS 25,41: … anz ai paor, / Que·l sieus iens cors cuendes e gais / Vol qu'ieu abais

GirBornS 39,52: Cuias vos, qui trop si clama, / Que sos iois plus no n'abais, / E qui gran tort non perdona, / Que sia fis ni verais?

GirBornS 42,44: Sapchas q'ieu non cuiera / Qe de mil anz / Fos tan baissatz [var. abaissatz] pretz ni bobanz!

GirBornS 56,109: Si·l seigner de Bordel, / … / … no·is da cossirier / Cum del tot non abais / Lo mons, fos o peritz!

GaucFaidM 53,34: mas, puois c'Amors tornet en tricharia, / es deschazutz Jovens, et abaissatz

GavG 3,37: Estar ses joy a deshonor, / Ja Dombredieus viure no·m lays! / Quec jorn afenisc et abays, / Qu'ira no·m pot del cor yssir

AimBelP 15,49: … / qe no cresa sermon don pretz abais

PMulaBertTrIt 11,9: Lor affars cuich que abaisse, / Car ill son plus pesan que plom / Et es en mais que de ploia

EnrRod/GuilhMurHarveyPPart 1:312,79: … / per so que pretz abais, / don es jovens delitz / e domneys avelitz

CroisAlbMa 149,18: Grans clams e grans rancuras m'en veno cada mes, / Tant que lo bes abaicha e lo mals es eces

3. v. pr.

a. 'descendre, aller vers le bas'

AnatMondG 41,6: … la quala cartillage se leva quant hom parla… Et quant l'ome tranglotis la vianda, et s'abayssa

b. 's'atténuer'

GuilhBergR2 26,34: E per so prec celliei qe·m fai languir / qe·m fassa tant que ma dolor m'abais [var. s'abays], / dond pert maint jorn lo manjar e·l dormir

LibScintW 60C,4–5: Diables non amonesta pas nostras malas cogitatios, c'ans sorsunt alcunas vez de nostres movemens o s'abaissunt.

c. 'se dégrader, tomber en décadence'

GirBornS 21,35: Pois de sai s'afina l'us pans, / De l'autre pens que non s'abais

GirBornS 75,82: E que val doncs bella faissos / Ni grans poders, q'aissi s'abais?

JaufreB 7529: Car Amorz non deu jes voler / Qu'ieu l'an pregar ni enquerer, / Que monz pretz s'en abaissaria. / Donna deu aver seinoria / D'aitant, que hom la deu pregar / E ela deu escoutar

d. 's'humilier, se mettre dans une position inférieure'

GirBornS 36,51: … / De m'amia, cui non taing / Que tan s'abais ni s'umil / Ia m'acoill' en sa compaigna

LibMorZ 416: Toz doctors s'abaissa quant vol esser el servizi d'altrui.

LibScintW 24D,29: A tot home a mesteir que s'abaisse aitant per humilitat cant vol esser alt per electio.

QuinqSeptB 17c,15: … fei tant abaissar se mezeus, que pres la forma del sers

e. s'a. vas, a 'condescendre à entrer en relation avec'

GirBornS 9,48: C'on plus languisc e desengrais, / Cug ez aten c'a mi s'abais

GirBornS 24,26: Car d'una filla dos gendres / Pot hom greu far; no s'abaixe / Vas l'un, de quascu se ras.

f. 's'avilir'

RaimbAurP 13,41: Ai, dona! quar tan m'abaisse / Que no·us vey lay on essems fom, / No creyatz que mot no·m coja

GirBornS 32,42: Be·s deu hom d'aisso servir, / Voler e jauzir / Ans que·s n'abais

Raimb/GaucFaidHarveyPPart 3:1056,32: En Raembaut, domn' ab pres complit / no·s taing q'ab aital drut s'abais

PVidAv 6,41: Mas ja non cug hom qu'ieu m'abais / Pels rics, si·s tornon sordeyor

4. abaissat p. p. /adj.

a. 'abaissé'

1062‥1263 BigorreTGascL sans contexte

b. 'dégradé, tombé en décadence'

CroisAlbMa 203,25: Ez es grans meravilha car per autres desleitz / Es abaichatz Paratges e perilhos e fretz.

c. 'détruit, vaincu'

GirRoussH 5316: Ainz serai pres o morz o alevaz, / E Carles sera reis o abaissaz

GirRoussH 5323: E fun gran dolz au segle quant tu fus naz, / E no fon gins d'almosne, c'abanz pecaz. / Per tei es abaisade crestientaz.

d. 'prosterné'

BrevAmA 22602: E·lh diciple, aquo auzen, / Molt espaventat e temen, / Van abaissatz el sol cazer / Que no·is pogro de pes tener.

SFrancA 2.1,3: E [q]uo el fos abayssatz o abocatz denant la ymage del Crucificat, aqui fo mot complitz de gran consolatio en oran.